Acomiadament...

Un dia abans del meu últim dia de pràctiques, vull dedicar la darrerra entrada a recollir en ella una petita reflexió dels tres mesos en els que he estat realitzant les pràctiques.


Una vegada realitzades puc dir que ha estat l´experiència viscuda que realment m´ha enriquit més com a futura professora aportant més coneixements tan pràctics com teòrics. Observant metodologies, realitzant el seguiment de les sessions de l´aula, comprovant l´eficàcia de teories estudiades; un grapat d´accions que et permeten començar a crear el teu propi estil com a professor i donar sentit al seguit d´assignatures teòriques cursades.


Quan un veu, toca amb les seves pròpies mans el dia a dia d´una aula pot comprovar si allò és el que li agrada; i en el meu cas pens que l´elecció que he fet ha estat la correcta.


A més m´agradaria fer un petit afegit com darrera reflexió de l´assignatura amb el següent vídeo.

Mai ens hem d´oblidar que les diferents característiques dels nostres alumnes no signifiquen més que simples trets que ens donen les pistes per donar-los a tots la oportunitat d´aprendre. I gràcies a elles, amb el treball dels seus interessos i despertant la seva motivació podem atendre a les seves diferents necessitats donant resposta a tot el conjunt.

La investigació.

Cercant entre els diferents llibres llegits durants aquests anys de carrera vaig trobar un, en concret, que hem va cridar l’atenció "Aprender investigando" Una propuesta metodológica basada en la investigación, Universitat de les Illes Balears. El llibre proposa una metodologia didàctica fonamentada en crear una situació-problema com a punt de partida per arribar a treballar uns determinats continguts.El treball d´aquests es realitza amb la recerca e investigació del problema plantejats per part de l´alumne juntament amb les ajudes guiades dels professors amb l´objectiu de trobar resposta al conflicte.
El que realment no recollia era l´organització dels alumnes a l´hora de treballar, deixant de banda la importància de crear grups de treball heterògenis on es necessiten la col.laboració de tots els seus components per poder aconseguir l´objectiu comú (aprenentatge cooperatiu),la solució del problema; de manera que tots tenen les mateixes oportunitats per aprendre ja que amb aquest tipus de treball en grup s´atenen a les necessitats de tots els alumnes.


Desprès de reflexionar sobre aquests conceptes vaig decidí dur-ho a la pràctica.

Concretament a l’àrea de Coneixement del Medi s’estava treballant el tema dels treballs i oficis ( agricultura, ramaderia, pesca, industria..) i vaig decidir portar un brick de llet per poder formular un problema amb ell. Aquest va ser el següent: Com ens arriba aquest brick de llet a casa nostra? A partir d’aquí els alumnes organitzats en grups heterogenis van anar reflexionant el procés necessari per obtenir la resposta del problema treballant els diferents continguts del tema amb l’ajuda guiada de la seva professora i de la meva, a més de la ajuda obtinguda amb la consulta a Internet.

Realment aquesta és una petita aproximació al treball a partir d’una situació-problema, ja que aquesta constitueix un procés complexa (exploració del nostre entorn, reconeixement de una situació com a problema, la posada en marcha d’un conjunt d’activitats per arribar a la seva resolució...). A pesar de la seva complexitat pens que és un mètode en el que els nostres alumnes aprenen significativament gràcies a la resolució de problemes que s’originen en un entorn divers i canviant.

Per començar a treballar amb el problema l’alumne haurà de recollir els seus coneixements previs com a punt de partida. Aquestes interactuaran amb informacions noves procedents de l’entorn físic i social de manera que s’estaran reestructurant les les seves concepcions. I finalment una vegada trobada la solució, s’afavoreix la reflexió sobre el propi aprenentatge i l’avaluació d’aquelles estratègies que s’han utilitzat.

En resum, la combinació del coneixement científic i el coneixement quotidià juntament amb la investigació a l’aula facilita la construcció del coneixement escolar realitzant un aprenentatge significatiu en el que es potencia l’actitud exploradora, la autonomia i la creativitat entre d’altres.

L´avaluació, una part més del procés d´ensenyament-aprenentatge.

A l’àrea de Coneixement del Medi els alumnes van realitzar un control del sisè tema del llibre de text “Els animals”. Se’ls ha plantejat un seguit de preguntes, totes elles directament relacionades amb aquelles realitzades a classe. La tutora els hi ha inclòs dues tipus de preguntes; la majoria molt visuals amb dibuixos i de quadres per relacionar juntament amb dues de desenvolupar una mica més el que han estudiat.

A partir d’aquest model de prova pens que ja que tot el tema anava dirigit a la classificació del animal (mamífers, ovípars..) per exemple haguessin pogut fer una descripció d’un dels animals estudiats, el que més els hi agradàs justificant el tipus d’animal que era de manera que hagués de reflexionar sobre els arguments que ho confirmassin. Aquesta descripció podria anar acompanyada d’un dibuix de l’animal descrit. Per tant a l’hora d’avaluar els coneixements adquirits a l’àrea estaríem també treballant la expressió escrita de les llengües juntament amb la part artística.

A l’hora de realitzar una prova d’avaluació, per començar s’hauria de tenir com a punt de partida la realització d’aquesta en contextos d’aprenentatge, no d´exàmen, amb l’objectiu de que totes les capacitats que tenguin els alumnes s´activin, per poder veure realment el que han après. Els alumnes s’han de sentir còmodes no hem de crear situacions “amenaçats” ja que no podran desenvolupar les seves capacitats.

També consider que aquesta part del procés la hem de realitzar de la manera més oberta possible de manera que els tots els alumnes puguin reflexionar i desenvolupar la seva creativitat treballant de manera transversal, sense crear la necessitat d´adaptar preguntes que exigeixen respostes tancades.

La meva aula.

I per acabar de contextualitzar les diferents entrades faré una petita descripció de la l´aula. Per començar m´agradaria dir que està connectada amb la de 1r de Primària per facilitar la comunicació i coordinació entre els dos cursos del cicle.

L´organització i distribució de l´aula podria dir que està dividida en quatre parts:

-Una d´elles és allà on es troba la taula de la professora, situada davant de tots els alumnes.

-La segona hi ha les taules del conjunt 
d´alumnes agrupades de 2 en 2, i també n´hi ha alguna de tres. Tots els alumnes s´asseuen mirant cap a la taula de la professora.
 Aquesta situa al nins que necesiten més atenció a les parts on és més fácil l´accés.

Les dues darreres zones estan dedicades al diferent material que podem trobar 

dins l´aula.

-A una part es troben les estanteries on es 
guarden els llibres de text de cada alumne 
juntament amb els arxivadors que tenen 
(un per alumne) per guardar totes les fitxes i exàmens que han realitzat.

-A l´altre també hi ha diferents mobles 
dedicats al conjunt de material escolar que
 l´escola proporciona al alumnes 
(cartolines, rotuladors, llàpiços…).

Com podeu veure l´organització i distribució de l´aula és tradicional. El posicionament de les taules dels alumnes potencien un treball individual, dificultant l´agrupament del alumnes per treballar en equip; així com la ubicació de la taula del professor davant del alumnes. En canvi l´organització de les estanteries deixant un espai perquè cada alumne pugui guardar els diferents materials i tenir un espai on es disposi del material comú, pens que són recursos necessaris que ajuden al funcionament d´una aula sobretot de primer cicle.

El treball en equip.

Cercant per Youtube he trobat un vídeo molt interessant, que es un clar exemple del treball en equip, com s´organiten les formigues per dur a terme les seves feines.
Aquests tipus d´insectes es coordinen entre tots per poder aconseguir els diferents reptes que es proposen i gràcies a la aportació de cada un dels integrants logren l´objectiu que previament han fixa´t.


El treball en equip és indispensable en el nostre dia a dia, ja sigui en el món laboral com en el personal; els éssers humans som socials per naturalesa i ens necessitam uns als altres per sobreviure; tenim la necessitat de compartir les nostres experiències, d´ajudar-nos mutuament...
En les aules dels centres escolars aquest treball també es indispensable per aconseguir l´èxit de tot l´alumnat.
A través de la composició de grups de feina heterogenis,composats  per aquells integrants que tenen més desenvolupada la capacitat de donar ajut juntament amb els que presenten més necessitats i els que no destaquen ni per una cosa ni l´altre; es dóna la possibilitat que a través d´una feina en grup tots els seus integrants tenguin l´oportunitat d´aprendre gràcies a la col.laboració de tot el conjunt.
El ventall d´avantatges d´aquesta tasca és molt ampli. Començant per els alumnes que presenten major dificultat disposen de diferents integrants disposats a proporcionar-los ajuda, a més del creixemnet notable de la motivació a través de la responsabilitat que tots tenen per assolir els objectius fixats. També els que mostren una major capacitat per oferir ajuda se´ls hi dóna l´oportunitat de fixar millor l´aprenentage a partir del fet d´haver d´explicar les conclusions a les que ells han arribat a partir del tractament d´un determinat contingut,  i posteriorment de les noves idees recollides amb les aportacions de cada integrant s´arriba a l´objectiu comú de tot l´equip.


Com a mestres hem de ser oberts i flexibles i proporcionar un ampli ventall de mètodes per poder garantir que cada integrant del grup pugui seleccionar aquell que li sigui més útil i sencill per poder aprendre de manera significativa.

Adaptacions no significatives.

Avui m´agradaria recollir el tipus d´adaptacions que es realitzen a la meva aula de pràctiques.
Els alumnes diagnosticats amb TDA i els que mostren més dificultats, sobretot a la part de lecto-escriptura, se´ls hi fan adaptacions no significatives, on no es modifiquen els objectius a assolir al Curriculum oficial. Aquestes únicament les realitzen en les proves d´avaluació de Llengua Castellana i Catalana.
En quasi totes les àrees els exàmens són bastant visuals, tenen una extensió reduïda, i les activitats que la formen comporten una escritura escassa; en aquests casos no es realitzen adaptacions. Però en els dictats, comprensions lectores o proves escrites de les llengües es fan adaptacions de format, augmentant la grandària de la lletra o els espais entre les paraules i les diferents oracions o reduint el nombre de preguntes a fer.
A més se´ls hi marquen molt les pautes, fent recordatoris per a fer les tasques, i es flexibilitza el temps, sobretot per a la realització de les proves d´avaluació.
Casualment avui mateix, els alumnes havien de preparar-se un dictat per fer demà a 
l´aula. El professor m´ha dit que de les deu oracions que havia en total, als nins diagnosticats els hi assenyalàs cinc de les oracions més sencilles per ells fer al dictat. Realment he considerat que era més adequat marcar aquelles que recollissin les característiques fonamentals per treballar els principals objectius marcats amb l´execució del dictat; fent una adaptació no significativa  de format flexibilitzant el nombre de preguntes de manera que permetin aconseguir els objectius d´etapa. 
Però realment crec que els alumnes haguesin pogut fer el dictat complet, per exemple, flexibilitzant cinc oracions un dia i l´altre la resta. No crec que hagi la necessitat en aquesta prova de reduir la feina a realitzar. 
Què en trobau?

El Sistema Monetari.

El passat dijous vaig decidir fer la sessió de Matemàtiques dedicada al sistema monetari seguint una dinàmica diferent a la que es duu a terme en el dia a dia.

Deixant de banda els llibres de text i aprofitant els billets i monedes que tenien en el quadernet, vaig optar per fer una activitat diferent per treballar el tema.

 L´activitat va consistir en calcular el preu que ens costaria la realització d´una festa d´aniversari. Entre tots decidirem els productes alimentaris que necessitàvem. 
Aprofitant el treball paral.lel a l´àrea de Coneixement del Medi dels diferents sectors: primari (agricultura, ramaderia,..), secundari (industria), terciari (serveis..); amb l´elecció dels productes vam anar realitzant una fitxa especificant el procés que seguien (obtenció, transformació...)per arribar als diferents mercats on els podiem obtindre.

Una vegada especificats els productes passàrem a calcular els preus de cada aliment. 

Dividirem la classe en grups de quatre de manera que cada  grup havia de calcular el cost de cada producte (coques, entrepans..) Així com els anaven esbrinant cada grup havia de anar pagant el cost individual de cada producte amb els billets i monedes que tenien.

De manera que quan arribàrem al final, quan ja haviem calculat el cost de cada producte, obtinguren el total sumant el conjunt de resultats de tots els grups a partir de les monedes que havien anat reunint per poder pagar cada aliment.

Tots aquest procediments quedarem recollits a una fitxa.

Amb la realització d´aquesta activitat he intentat treballar els diferents continguts partint de fets quotidians, propers a l´alumne, de manera significativa (partint sempre dels seus coneixements previs), a través d´un aprenentatge cooperatiu ( a través de l´agrupament de alumnes que tenen més capacitat per ajudar amb els que més els hi costa) amb l´objectiu de que tot el conjunt es pugui beneficiar; i sobretot potenciar la importància de la col.laboració i participació necessària de tot el grup per poder arribar a obtindre el resultat final de l´activitat , en aquest cas,el cost de la festa.

Utilització del llibre de text.

                    
Un dels fet que he observat avui a l´aula m´ha animat ha publicar una nova entrada per poder reflexionar entre tots vosaltres sobre la utilització del llibre de text en les aules.

Al finalitzar les sessions d´aquest dilluns la tutora ha entregat els exàmens corretgits que els alumnes realitzaren la setmana passada a l´àrea de Coneixement del Medi.

En particular una alumne, que havia obtingut una puntuació de 10, ha vingut a mostrar-me que en la pregunta proposada de redacció, la professora la havia puntuada amb la màxima nota afegint el comentari molt bé! 

Després de lletgir la resposta que havia redactat a l´exàmen m´he adonat de que era exactament igual, amb les mateixes paraules que el llibre de text recollia.

Seguidament ha estat quan he decidit demanar a l´alumne s´hi ho sabia explicar amb les seves paraules  pero únicament s´ha limitat a repetir-me el que estava escrit.

El cas descrit descriu el tipus d´aprenentatge que es dóna (la simple memorització per superar les proves d´avaluació) és fruit de la utilització únicament del llibre de text per la realització del conjunt de sessions que realitzen al llarg del curs, tan per les explicacions com per la realització d´activitats.

El recurs del llibre de text pens que és possitiu sempre que és sàpiga tratar com a tal, un recurs més en el procés d´ensenyament-aprenentatge. No limitar-se a ell com a única font per poder aprendre.

Si apropapam al màxim la informació que estam treballant als alumnes oferint varietat de opcions (activitats lúdiques, experimentació directa amb el contingut...) no tan sols  estam facilitant la tasca als nostres alumnes perque ho puguin arribar a entendre sinó que estam donant l´oportunitat a tothom perque pugui arribar a assolir l´aprenentatge, ja que en aquest cas no tots els alumnes es mostraran capaços de memoritzar un contingut. 

Encara que pens que aquests a pesar de tenir una  bona puntuació no han realitzar una aprenentatge significatiu, tan sols han memoritzat un contingut que a les setmanes ja no el recordaran. 
És aquÍ on s´ha de reflexionar sobre l´avaluació, i la relació d´aquesta amb

 l´assoliment d´objectius i competències...

El meu grup d´alumnes.

Repassant les entrades que he anat publicant m´he adonat que encara no havia explicat les característiques del grup d´alumnes. Així que he decidit donar una 
pincellada d´aquestes per facilitar la comprensió d´altres entrades.

La classe en la que faig les pràctiques és el 2n curs de Primària del Col.legi la Immmaculada de Palma.
Tot el conjunt d´alumnes segueix un bon ritme d´aprenentatge assolint els objectius curriculars marcats per l´etapa.
Entre tots ells, hi ha una gran diversitat de nacionalitats.

A l´aula predomina el respecte i l´amistat entre tots deixant de banda la fragmentació sinó que sembla que tots mostren bona relació entre uns i els altres.
Dels 26 alumnes anomenats anteriorment hi ha dos alumnes diagnosticats amb TDA.

L´alumne S. està diagnosticat com a NESE mostrant dificultats 
d´aprenentatge associades a un trastorn de déficit d´atenció sense hiperactivitat.

A l´àrea que presenta major dificultat és a la de Matemàtiques.

Els diferents tutors li realitzen petites adaptacions en algunes de les proves 

d´avaluació, reduint la seva extensió i fent la prova més visual. 
Realment l´informe de la EOEP focalitza l´atenció de la seva intervenció en fomentar-li els hàbits i rutines per desenvolupar-li la seva autonomia, de manera que si millora en aquest aspecte aquesta es vorà estratament lligada a l´aprenentatge. Per tant encara que estigui diagnosticat com a NESE es podria dir que bàsicament el que necesita es que el guiin, li donguin pautes per que ell pugui seguir el seu procés d´aprenentatge assolint els objectius establerts per a tot el grup-classe. 
I l´alumne J. té un diagnòstic també com a NESE mostrant dificultats 
d´ensenyament aprenentatge associades al trastorn de déficit
d´atenció. És el segon any que cursa 2n de Primària. 

     Mostra major dificultats en la lecto-escriptura i la comprensió a nivell escrit. 

     També segueix la dinàmica del grup amb adaptacions de les proves d´avaluació, 

     els  exercicis realitzats en el dia a dia són els mateixos del grup.

Desprès d´haver descrit les característiques del grup m´agradaria  complementar

l´entrada amb una fotografia seva però degut a la normativa de protecció de dades amb resulta impossible. Si vos fixau tampoc he pogut citar el nom dels alumnes diagnosticats per això me limitat a indicar la seva inicial.

Petita transferència de continguts.

Aquesta setmana el grup de segon de Primària ha estudiat els diferents paisatges que podem observar al medi ( paisatge de muntnya, costa, desert, bosc, plana...).
La professora els ha anat explicant un per un les característiques d´aquests amb l´ajuda del llibre de text, i els alumnes han anat realitzant les activitats marcades pel mateix llibre.
Durant el transcurs d´una sessió, desprès d´haver observat la metodologia posada en pràctica, vaig decidir de manar-li a la professora si podia realitzar una petita activitat en la finalitat de que el conjunt del grup pogués observar una possible transferència dels continguts estudiats a la vida quotidiana.

La activitat va consistir en esbrinar a quins possibles paisatges es podien trobar els seus companys a partir de la  seva vestimenta. Concretament vaig elegir a dos alumnes i els hi vaig fer vestir a un d´estiu i a l´altre més abrigat amb jaqueta, guants.. 
 Posteriorment vaig explicar als alumnes que els seus dos companys havien fet una excursió passant per diferents paisatges. Expressant-se oralment van anar explicant a quins possibles paisatges es podien trobar els seus companys justificant la seva elecció.


Reflexionant sobre la petita activitat consider que hagués estat més adequada per la primera sessió dedicada a n´aquesta temàtica ja que hem d´intentar cullir com a punt de partida fets quotidians per treballar els diferents continguts. No trobau?...

Canvi de concepció...

Des del primer dia he pensat que la pràctica escolar que es duu a terme en el meu centre de pràctiques era inclusiva.

Però la darrera sessió pràctica del passat dijous, hem va fer reflexionar i questionar-me la inclusió del centre...

Quan afirmava l´existència d´aquest terme únicament hem basava amb el fet de no separar, de no treure de l´aula ordinària els alumnes diagnosticats, en aquest cas, com a NESE (TDA), de manera que observaba que seguien la dinàmica de tot el conjunt del grup, sense valorar altres aspectes ha tenir en compte per aconseguir la mencionada inclusió.

Encara que aquest fet és important per aconseguir-la, no resta importància a aspectes com la coordinació entre les dues professores que es troben dins l´aula a l´hora de rebre el suport; com el treball de les dues amb tot el grup sense limitar-se a determinats alumnes.

Cada dia puc veure com les professores de suport són informades del que es realitzarà a la sessió en el mateix moment que entren dins l´aula. Seguidament s´asseuen al costat dels alumnes que mostren major dificultat per el seguiment de la classe motivant-los perque treballin i estiguin concentrats.

Per tant crec que almenys pel que fa l´organització del suport citat no es realitza una pràctica completament inclusiva. Encara els hi que camí per treballar-la, aprofitant al màxim els recursos dels que disposen perquè tot l´alumnat pugui treure profit d´ells.

Desprès d´haver valorat els aspectes d´inclusió que es duien a terme o no en el centre he volgut pegar una ullada al document de Règim Intern de Centre per veure quines eren les funcions de la tutora i del professor de compensació educativa, com es cita al document, per veure si realment els he complien.

La majoria de les funcions destinades a l´especialista van orientades a afavorir a 

l´"alumnat amb desavantatge" encara que es cita la coordinació necessària de les dues professores, fet que fins aleshores no he pogut observar.

Si voleu consultar la pàgina web del centre, a la part de Documents generals de centre apareix el Reglament de Règim Intern on trobareu el conjunt de funcions citades.

http://www.immaculadapm.com/

A més m´agradaria penjar el seguent anunci de la Once per seguir reflexionant sobre el concepte INCLUSIÓ.

El Centre de Interés de la Immaculada.

El Col.legi la Inmaculada cada any realitza un centre d´interès amb un tema comú per a

tota l´Educació Primària; enguany han triat els Jocs Olimpics.

Cada curs s´especialitza en un esport concret del tema mencionat i durant la Setmana Cultural del Centre els alumnes han fet una petita exposició de l´esport Olímpic que

se´ls hi havia assignat.

Els alumnes han cercat informació de manera autònoma del subtema assignat de manera que quan varen tenir la recerca feta, es possà en comú tots els materials aportats per la classe arribant a un consens per poder finalment exposar el subtema a l´escola de manera que la resta dels alumnes del centre varen poder beneficiar-se de nous coneixements, en aquest cas dels diferents esports.

Amb la utilització d´aquest recurs educatiu es fomenta l´aprenentatge significactiu i la motivació dels alumnes.

Per començar el procés d´ensenyament-aprenentatge s´inicia a partir dels coneixements previs dels alumnes i poc a poc amb la recerca autònoma d´informació del tema es van construint els nous coneixements.

És una manera diferent de que l´alumne també pugui assolir autonomia i pugui rebre una educació global per poder veure la gran diversitat i multiformitat existent i tengui la capacitat d´arribar al consens.

Consider que la utilització d´aquest recurs és una manera de reforçar el tractament dels continguts de les diferents àrees ja que amb la seva realització s´ha d´intentar aplicar el principi de transversalitat per poder aprofitar el màxim el tractament del tema concret,
l´ Atletisme.

La meva primera experiència!!!

 El passat dijous vaig realitzar la meva primera classe de Coneixement de Medi.

 Concretament vaig explicar les característiques del paisatge de muntanya i el de plana.

Aprofitant que el mateix dilluns de la setmana passada feren l´excursió a "Natura Park" vaig relacionar al màxim aquesta experiència que tengueren amb el conjunt de característiques que explicava el llibre de text.

 Per exemple, el poble on es troba situat el parc pertany a la plana de Mallorca, a partir
d´aquí ells mateixos hem varen anar explicant les característiques del lloc amb l´ajuda de preguntes guiades, i desprès ho posarem amb comú amb aquelles que ens mostrava el llibre.

 Crec que la utilització d´aquest no té perque ser negativa sempre que es sàpiga combinar amb altres recursos o amb un tipus d´explicació més propera i quotidiana per facilitar la seva comprensió i no la simple memorització que a les setmanes s´oblida.

 Realment estic molt satisfeta ja que consider que he sabut improvisar i aprofitar el màxim els continguts amb la fi que poguessin aprendre el màxim de la manera més dinàmica, partint del seu entorn més proper. 

Els alumnes els vaig veure molt implicats en el seguiment de la sessió sobretot amb allò que els hi resulta més familiar; i el que no els ho és tant, vaig intentar apropar-ho al màxim captant la seva atenció.

Un tipus d´ensenyament per a tots.

Aquesta setmana els alumnes de segon de Primària del centre la Inmaculada (Palma) han iniciat el tema de les plantes i arbres a l´àrea de  Coneixement del Medi.

Particularment he observat l´actuació d´un alumne diagnòsticat amb NESE, és a dir, durant un periode d´escolarització o durant tot aquest requereix determinats suports i atencions educatives específiques derivades d´una discapacitat, de trastorns Graus de conducta o emocionals així com també trastorns generalitzats de desenvolupament.
Concretament l´alumne està repetint segon i mostra un trastorn de dèficit d´atenció.

Durant la classe de l´àrea mencionada l´alumne participava activament en el seguiment de la classe i mostrava quasi més coneixements del tema que la pròpia mestra.

El nin s´ha mostrat activament involucrat donant sentit a les seves experiències ja que com viu al camp i el seu somni és ser de major pastor com el seu avi, veu el seu dia a dia reflectit en el seu aprenentatge escolar fet que el motiva per continuar aprenent. Per tant es pot dir que està desenvolupant un aprenentatge significatiu( Ausubel).

Cap a un altre enfocament també es podria aprofitar el cas observat per destacar la importancia de començar per remarcar les capacitats dels alumnes. Davant qualsevol dificultat que presenti un alumne hem de partir de les seves capacitats tenguent en compte les seves variables cognitives, emocionals i motivacionals establint objectius específics a cada activitat per poder disminuir les dificultats que pugui presentar de manera que tots podran accedir a l´aprenentatge.

El meu primer dia...

Quan vaig arribar al centre la veritat és que estava bastant nerviosa ja que encara que conegués el centre perquè la meva mare hi va anar de petita, no sabia els canvis que hem podria trobar després de tants d´anys; però a mesura que varen anar passant les hores els nervis van anar disminuint...

La directora en va rebre i vàrem tenir una petita reunió, on m'ha assignà el segon curs de Primària degut a que era el curs que més necesitaba aquell recolçament directament relacionat amb aquesta menció.
Una vegada acabada la reunió en presentaren als professors i en mostraren tores les intal·lacions del centre.
És una escola petita, molt familiar, de Titularitat Diocesana, on s'imparteixen tots aquells principis d'inspiració cristiana.Personalment consider que he tengut molt bona rebuda ja que des del primer moment m´han tractat com a una més.
Des dels tresanys fins a Batxiller he anat a una escola molt semblant al Col.legi La Immaculada, on també s´inculcaven els valors critians, tenia una sola línea i al ser un centre tant petit era molt familiar, tothom es coneixia. Després d´haver realitzat la comparació de les dues escoles hem du a pensar que aquests tipus de característiques favoreixen la possibilitat de desenvolupar un tipus d´escola molt propera, solidària i cooperativa per poder fer que tots els seus integrants es sentin còmodes i sàpiguen que compten amb el suport necessari en qualsevol moment gràcies a la familiaritat que els caracteritza. Per altre banda també m´agradaria destacar la bona recepció de la tutora del curs així com la totalitat de l´alumnat. Des del primer moment he vist l´interés de la tutora per mostrar-me el màxim d´informació, el material de les àrees o les característiques de l´alumnat.