Adaptacions no significatives.

Avui m´agradaria recollir el tipus d´adaptacions que es realitzen a la meva aula de pràctiques.
Els alumnes diagnosticats amb TDA i els que mostren més dificultats, sobretot a la part de lecto-escriptura, se´ls hi fan adaptacions no significatives, on no es modifiquen els objectius a assolir al Curriculum oficial. Aquestes únicament les realitzen en les proves d´avaluació de Llengua Castellana i Catalana.
En quasi totes les àrees els exàmens són bastant visuals, tenen una extensió reduïda, i les activitats que la formen comporten una escritura escassa; en aquests casos no es realitzen adaptacions. Però en els dictats, comprensions lectores o proves escrites de les llengües es fan adaptacions de format, augmentant la grandària de la lletra o els espais entre les paraules i les diferents oracions o reduint el nombre de preguntes a fer.
A més se´ls hi marquen molt les pautes, fent recordatoris per a fer les tasques, i es flexibilitza el temps, sobretot per a la realització de les proves d´avaluació.
Casualment avui mateix, els alumnes havien de preparar-se un dictat per fer demà a 
l´aula. El professor m´ha dit que de les deu oracions que havia en total, als nins diagnosticats els hi assenyalàs cinc de les oracions més sencilles per ells fer al dictat. Realment he considerat que era més adequat marcar aquelles que recollissin les característiques fonamentals per treballar els principals objectius marcats amb l´execució del dictat; fent una adaptació no significativa  de format flexibilitzant el nombre de preguntes de manera que permetin aconseguir els objectius d´etapa. 
Però realment crec que els alumnes haguesin pogut fer el dictat complet, per exemple, flexibilitzant cinc oracions un dia i l´altre la resta. No crec que hagi la necessitat en aquesta prova de reduir la feina a realitzar. 
Què en trobau?