Acomiadament...

Un dia abans del meu últim dia de pràctiques, vull dedicar la darrerra entrada a recollir en ella una petita reflexió dels tres mesos en els que he estat realitzant les pràctiques.


Una vegada realitzades puc dir que ha estat l´experiència viscuda que realment m´ha enriquit més com a futura professora aportant més coneixements tan pràctics com teòrics. Observant metodologies, realitzant el seguiment de les sessions de l´aula, comprovant l´eficàcia de teories estudiades; un grapat d´accions que et permeten començar a crear el teu propi estil com a professor i donar sentit al seguit d´assignatures teòriques cursades.


Quan un veu, toca amb les seves pròpies mans el dia a dia d´una aula pot comprovar si allò és el que li agrada; i en el meu cas pens que l´elecció que he fet ha estat la correcta.


A més m´agradaria fer un petit afegit com darrera reflexió de l´assignatura amb el següent vídeo.

Mai ens hem d´oblidar que les diferents característiques dels nostres alumnes no signifiquen més que simples trets que ens donen les pistes per donar-los a tots la oportunitat d´aprendre. I gràcies a elles, amb el treball dels seus interessos i despertant la seva motivació podem atendre a les seves diferents necessitats donant resposta a tot el conjunt.

La investigació.

Cercant entre els diferents llibres llegits durants aquests anys de carrera vaig trobar un, en concret, que hem va cridar l’atenció "Aprender investigando" Una propuesta metodológica basada en la investigación, Universitat de les Illes Balears. El llibre proposa una metodologia didàctica fonamentada en crear una situació-problema com a punt de partida per arribar a treballar uns determinats continguts.El treball d´aquests es realitza amb la recerca e investigació del problema plantejats per part de l´alumne juntament amb les ajudes guiades dels professors amb l´objectiu de trobar resposta al conflicte.
El que realment no recollia era l´organització dels alumnes a l´hora de treballar, deixant de banda la importància de crear grups de treball heterògenis on es necessiten la col.laboració de tots els seus components per poder aconseguir l´objectiu comú (aprenentatge cooperatiu),la solució del problema; de manera que tots tenen les mateixes oportunitats per aprendre ja que amb aquest tipus de treball en grup s´atenen a les necessitats de tots els alumnes.


Desprès de reflexionar sobre aquests conceptes vaig decidí dur-ho a la pràctica.

Concretament a l’àrea de Coneixement del Medi s’estava treballant el tema dels treballs i oficis ( agricultura, ramaderia, pesca, industria..) i vaig decidir portar un brick de llet per poder formular un problema amb ell. Aquest va ser el següent: Com ens arriba aquest brick de llet a casa nostra? A partir d’aquí els alumnes organitzats en grups heterogenis van anar reflexionant el procés necessari per obtenir la resposta del problema treballant els diferents continguts del tema amb l’ajuda guiada de la seva professora i de la meva, a més de la ajuda obtinguda amb la consulta a Internet.

Realment aquesta és una petita aproximació al treball a partir d’una situació-problema, ja que aquesta constitueix un procés complexa (exploració del nostre entorn, reconeixement de una situació com a problema, la posada en marcha d’un conjunt d’activitats per arribar a la seva resolució...). A pesar de la seva complexitat pens que és un mètode en el que els nostres alumnes aprenen significativament gràcies a la resolució de problemes que s’originen en un entorn divers i canviant.

Per començar a treballar amb el problema l’alumne haurà de recollir els seus coneixements previs com a punt de partida. Aquestes interactuaran amb informacions noves procedents de l’entorn físic i social de manera que s’estaran reestructurant les les seves concepcions. I finalment una vegada trobada la solució, s’afavoreix la reflexió sobre el propi aprenentatge i l’avaluació d’aquelles estratègies que s’han utilitzat.

En resum, la combinació del coneixement científic i el coneixement quotidià juntament amb la investigació a l’aula facilita la construcció del coneixement escolar realitzant un aprenentatge significatiu en el que es potencia l’actitud exploradora, la autonomia i la creativitat entre d’altres.

L´avaluació, una part més del procés d´ensenyament-aprenentatge.

A l’àrea de Coneixement del Medi els alumnes van realitzar un control del sisè tema del llibre de text “Els animals”. Se’ls ha plantejat un seguit de preguntes, totes elles directament relacionades amb aquelles realitzades a classe. La tutora els hi ha inclòs dues tipus de preguntes; la majoria molt visuals amb dibuixos i de quadres per relacionar juntament amb dues de desenvolupar una mica més el que han estudiat.

A partir d’aquest model de prova pens que ja que tot el tema anava dirigit a la classificació del animal (mamífers, ovípars..) per exemple haguessin pogut fer una descripció d’un dels animals estudiats, el que més els hi agradàs justificant el tipus d’animal que era de manera que hagués de reflexionar sobre els arguments que ho confirmassin. Aquesta descripció podria anar acompanyada d’un dibuix de l’animal descrit. Per tant a l’hora d’avaluar els coneixements adquirits a l’àrea estaríem també treballant la expressió escrita de les llengües juntament amb la part artística.

A l’hora de realitzar una prova d’avaluació, per començar s’hauria de tenir com a punt de partida la realització d’aquesta en contextos d’aprenentatge, no d´exàmen, amb l’objectiu de que totes les capacitats que tenguin els alumnes s´activin, per poder veure realment el que han après. Els alumnes s’han de sentir còmodes no hem de crear situacions “amenaçats” ja que no podran desenvolupar les seves capacitats.

També consider que aquesta part del procés la hem de realitzar de la manera més oberta possible de manera que els tots els alumnes puguin reflexionar i desenvolupar la seva creativitat treballant de manera transversal, sense crear la necessitat d´adaptar preguntes que exigeixen respostes tancades.

La meva aula.

I per acabar de contextualitzar les diferents entrades faré una petita descripció de la l´aula. Per començar m´agradaria dir que està connectada amb la de 1r de Primària per facilitar la comunicació i coordinació entre els dos cursos del cicle.

L´organització i distribució de l´aula podria dir que està dividida en quatre parts:

-Una d´elles és allà on es troba la taula de la professora, situada davant de tots els alumnes.

-La segona hi ha les taules del conjunt 
d´alumnes agrupades de 2 en 2, i també n´hi ha alguna de tres. Tots els alumnes s´asseuen mirant cap a la taula de la professora.
 Aquesta situa al nins que necesiten més atenció a les parts on és més fácil l´accés.

Les dues darreres zones estan dedicades al diferent material que podem trobar 

dins l´aula.

-A una part es troben les estanteries on es 
guarden els llibres de text de cada alumne 
juntament amb els arxivadors que tenen 
(un per alumne) per guardar totes les fitxes i exàmens que han realitzat.

-A l´altre també hi ha diferents mobles 
dedicats al conjunt de material escolar que
 l´escola proporciona al alumnes 
(cartolines, rotuladors, llàpiços…).

Com podeu veure l´organització i distribució de l´aula és tradicional. El posicionament de les taules dels alumnes potencien un treball individual, dificultant l´agrupament del alumnes per treballar en equip; així com la ubicació de la taula del professor davant del alumnes. En canvi l´organització de les estanteries deixant un espai perquè cada alumne pugui guardar els diferents materials i tenir un espai on es disposi del material comú, pens que són recursos necessaris que ajuden al funcionament d´una aula sobretot de primer cicle.

El treball en equip.

Cercant per Youtube he trobat un vídeo molt interessant, que es un clar exemple del treball en equip, com s´organiten les formigues per dur a terme les seves feines.
Aquests tipus d´insectes es coordinen entre tots per poder aconseguir els diferents reptes que es proposen i gràcies a la aportació de cada un dels integrants logren l´objectiu que previament han fixa´t.


El treball en equip és indispensable en el nostre dia a dia, ja sigui en el món laboral com en el personal; els éssers humans som socials per naturalesa i ens necessitam uns als altres per sobreviure; tenim la necessitat de compartir les nostres experiències, d´ajudar-nos mutuament...
En les aules dels centres escolars aquest treball també es indispensable per aconseguir l´èxit de tot l´alumnat.
A través de la composició de grups de feina heterogenis,composats  per aquells integrants que tenen més desenvolupada la capacitat de donar ajut juntament amb els que presenten més necessitats i els que no destaquen ni per una cosa ni l´altre; es dóna la possibilitat que a través d´una feina en grup tots els seus integrants tenguin l´oportunitat d´aprendre gràcies a la col.laboració de tot el conjunt.
El ventall d´avantatges d´aquesta tasca és molt ampli. Començant per els alumnes que presenten major dificultat disposen de diferents integrants disposats a proporcionar-los ajuda, a més del creixemnet notable de la motivació a través de la responsabilitat que tots tenen per assolir els objectius fixats. També els que mostren una major capacitat per oferir ajuda se´ls hi dóna l´oportunitat de fixar millor l´aprenentage a partir del fet d´haver d´explicar les conclusions a les que ells han arribat a partir del tractament d´un determinat contingut,  i posteriorment de les noves idees recollides amb les aportacions de cada integrant s´arriba a l´objectiu comú de tot l´equip.


Com a mestres hem de ser oberts i flexibles i proporcionar un ampli ventall de mètodes per poder garantir que cada integrant del grup pugui seleccionar aquell que li sigui més útil i sencill per poder aprendre de manera significativa.

Adaptacions no significatives.

Avui m´agradaria recollir el tipus d´adaptacions que es realitzen a la meva aula de pràctiques.
Els alumnes diagnosticats amb TDA i els que mostren més dificultats, sobretot a la part de lecto-escriptura, se´ls hi fan adaptacions no significatives, on no es modifiquen els objectius a assolir al Curriculum oficial. Aquestes únicament les realitzen en les proves d´avaluació de Llengua Castellana i Catalana.
En quasi totes les àrees els exàmens són bastant visuals, tenen una extensió reduïda, i les activitats que la formen comporten una escritura escassa; en aquests casos no es realitzen adaptacions. Però en els dictats, comprensions lectores o proves escrites de les llengües es fan adaptacions de format, augmentant la grandària de la lletra o els espais entre les paraules i les diferents oracions o reduint el nombre de preguntes a fer.
A més se´ls hi marquen molt les pautes, fent recordatoris per a fer les tasques, i es flexibilitza el temps, sobretot per a la realització de les proves d´avaluació.
Casualment avui mateix, els alumnes havien de preparar-se un dictat per fer demà a 
l´aula. El professor m´ha dit que de les deu oracions que havia en total, als nins diagnosticats els hi assenyalàs cinc de les oracions més sencilles per ells fer al dictat. Realment he considerat que era més adequat marcar aquelles que recollissin les característiques fonamentals per treballar els principals objectius marcats amb l´execució del dictat; fent una adaptació no significativa  de format flexibilitzant el nombre de preguntes de manera que permetin aconseguir els objectius d´etapa. 
Però realment crec que els alumnes haguesin pogut fer el dictat complet, per exemple, flexibilitzant cinc oracions un dia i l´altre la resta. No crec que hagi la necessitat en aquesta prova de reduir la feina a realitzar. 
Què en trobau?

El Sistema Monetari.

El passat dijous vaig decidir fer la sessió de Matemàtiques dedicada al sistema monetari seguint una dinàmica diferent a la que es duu a terme en el dia a dia.

Deixant de banda els llibres de text i aprofitant els billets i monedes que tenien en el quadernet, vaig optar per fer una activitat diferent per treballar el tema.

 L´activitat va consistir en calcular el preu que ens costaria la realització d´una festa d´aniversari. Entre tots decidirem els productes alimentaris que necessitàvem. 
Aprofitant el treball paral.lel a l´àrea de Coneixement del Medi dels diferents sectors: primari (agricultura, ramaderia,..), secundari (industria), terciari (serveis..); amb l´elecció dels productes vam anar realitzant una fitxa especificant el procés que seguien (obtenció, transformació...)per arribar als diferents mercats on els podiem obtindre.

Una vegada especificats els productes passàrem a calcular els preus de cada aliment. 

Dividirem la classe en grups de quatre de manera que cada  grup havia de calcular el cost de cada producte (coques, entrepans..) Així com els anaven esbrinant cada grup havia de anar pagant el cost individual de cada producte amb els billets i monedes que tenien.

De manera que quan arribàrem al final, quan ja haviem calculat el cost de cada producte, obtinguren el total sumant el conjunt de resultats de tots els grups a partir de les monedes que havien anat reunint per poder pagar cada aliment.

Tots aquest procediments quedarem recollits a una fitxa.

Amb la realització d´aquesta activitat he intentat treballar els diferents continguts partint de fets quotidians, propers a l´alumne, de manera significativa (partint sempre dels seus coneixements previs), a través d´un aprenentatge cooperatiu ( a través de l´agrupament de alumnes que tenen més capacitat per ajudar amb els que més els hi costa) amb l´objectiu de que tot el conjunt es pugui beneficiar; i sobretot potenciar la importància de la col.laboració i participació necessària de tot el grup per poder arribar a obtindre el resultat final de l´activitat , en aquest cas,el cost de la festa.