Acomiadament...

Un dia abans del meu últim dia de pràctiques, vull dedicar la darrerra entrada a recollir en ella una petita reflexió dels tres mesos en els que he estat realitzant les pràctiques.


Una vegada realitzades puc dir que ha estat l´experiència viscuda que realment m´ha enriquit més com a futura professora aportant més coneixements tan pràctics com teòrics. Observant metodologies, realitzant el seguiment de les sessions de l´aula, comprovant l´eficàcia de teories estudiades; un grapat d´accions que et permeten començar a crear el teu propi estil com a professor i donar sentit al seguit d´assignatures teòriques cursades.


Quan un veu, toca amb les seves pròpies mans el dia a dia d´una aula pot comprovar si allò és el que li agrada; i en el meu cas pens que l´elecció que he fet ha estat la correcta.


A més m´agradaria fer un petit afegit com darrera reflexió de l´assignatura amb el següent vídeo.

Mai ens hem d´oblidar que les diferents característiques dels nostres alumnes no signifiquen més que simples trets que ens donen les pistes per donar-los a tots la oportunitat d´aprendre. I gràcies a elles, amb el treball dels seus interessos i despertant la seva motivació podem atendre a les seves diferents necessitats donant resposta a tot el conjunt.

La investigació.

Cercant entre els diferents llibres llegits durants aquests anys de carrera vaig trobar un, en concret, que hem va cridar l’atenció "Aprender investigando" Una propuesta metodológica basada en la investigación, Universitat de les Illes Balears. El llibre proposa una metodologia didàctica fonamentada en crear una situació-problema com a punt de partida per arribar a treballar uns determinats continguts.El treball d´aquests es realitza amb la recerca e investigació del problema plantejats per part de l´alumne juntament amb les ajudes guiades dels professors amb l´objectiu de trobar resposta al conflicte.
El que realment no recollia era l´organització dels alumnes a l´hora de treballar, deixant de banda la importància de crear grups de treball heterògenis on es necessiten la col.laboració de tots els seus components per poder aconseguir l´objectiu comú (aprenentatge cooperatiu),la solució del problema; de manera que tots tenen les mateixes oportunitats per aprendre ja que amb aquest tipus de treball en grup s´atenen a les necessitats de tots els alumnes.


Desprès de reflexionar sobre aquests conceptes vaig decidí dur-ho a la pràctica.

Concretament a l’àrea de Coneixement del Medi s’estava treballant el tema dels treballs i oficis ( agricultura, ramaderia, pesca, industria..) i vaig decidir portar un brick de llet per poder formular un problema amb ell. Aquest va ser el següent: Com ens arriba aquest brick de llet a casa nostra? A partir d’aquí els alumnes organitzats en grups heterogenis van anar reflexionant el procés necessari per obtenir la resposta del problema treballant els diferents continguts del tema amb l’ajuda guiada de la seva professora i de la meva, a més de la ajuda obtinguda amb la consulta a Internet.

Realment aquesta és una petita aproximació al treball a partir d’una situació-problema, ja que aquesta constitueix un procés complexa (exploració del nostre entorn, reconeixement de una situació com a problema, la posada en marcha d’un conjunt d’activitats per arribar a la seva resolució...). A pesar de la seva complexitat pens que és un mètode en el que els nostres alumnes aprenen significativament gràcies a la resolució de problemes que s’originen en un entorn divers i canviant.

Per començar a treballar amb el problema l’alumne haurà de recollir els seus coneixements previs com a punt de partida. Aquestes interactuaran amb informacions noves procedents de l’entorn físic i social de manera que s’estaran reestructurant les les seves concepcions. I finalment una vegada trobada la solució, s’afavoreix la reflexió sobre el propi aprenentatge i l’avaluació d’aquelles estratègies que s’han utilitzat.

En resum, la combinació del coneixement científic i el coneixement quotidià juntament amb la investigació a l’aula facilita la construcció del coneixement escolar realitzant un aprenentatge significatiu en el que es potencia l’actitud exploradora, la autonomia i la creativitat entre d’altres.

L´avaluació, una part més del procés d´ensenyament-aprenentatge.

A l’àrea de Coneixement del Medi els alumnes van realitzar un control del sisè tema del llibre de text “Els animals”. Se’ls ha plantejat un seguit de preguntes, totes elles directament relacionades amb aquelles realitzades a classe. La tutora els hi ha inclòs dues tipus de preguntes; la majoria molt visuals amb dibuixos i de quadres per relacionar juntament amb dues de desenvolupar una mica més el que han estudiat.

A partir d’aquest model de prova pens que ja que tot el tema anava dirigit a la classificació del animal (mamífers, ovípars..) per exemple haguessin pogut fer una descripció d’un dels animals estudiats, el que més els hi agradàs justificant el tipus d’animal que era de manera que hagués de reflexionar sobre els arguments que ho confirmassin. Aquesta descripció podria anar acompanyada d’un dibuix de l’animal descrit. Per tant a l’hora d’avaluar els coneixements adquirits a l’àrea estaríem també treballant la expressió escrita de les llengües juntament amb la part artística.

A l’hora de realitzar una prova d’avaluació, per començar s’hauria de tenir com a punt de partida la realització d’aquesta en contextos d’aprenentatge, no d´exàmen, amb l’objectiu de que totes les capacitats que tenguin els alumnes s´activin, per poder veure realment el que han après. Els alumnes s’han de sentir còmodes no hem de crear situacions “amenaçats” ja que no podran desenvolupar les seves capacitats.

També consider que aquesta part del procés la hem de realitzar de la manera més oberta possible de manera que els tots els alumnes puguin reflexionar i desenvolupar la seva creativitat treballant de manera transversal, sense crear la necessitat d´adaptar preguntes que exigeixen respostes tancades.

La meva aula.

I per acabar de contextualitzar les diferents entrades faré una petita descripció de la l´aula. Per començar m´agradaria dir que està connectada amb la de 1r de Primària per facilitar la comunicació i coordinació entre els dos cursos del cicle.

L´organització i distribució de l´aula podria dir que està dividida en quatre parts:

-Una d´elles és allà on es troba la taula de la professora, situada davant de tots els alumnes.

-La segona hi ha les taules del conjunt 
d´alumnes agrupades de 2 en 2, i també n´hi ha alguna de tres. Tots els alumnes s´asseuen mirant cap a la taula de la professora.
 Aquesta situa al nins que necesiten més atenció a les parts on és més fácil l´accés.

Les dues darreres zones estan dedicades al diferent material que podem trobar 

dins l´aula.

-A una part es troben les estanteries on es 
guarden els llibres de text de cada alumne 
juntament amb els arxivadors que tenen 
(un per alumne) per guardar totes les fitxes i exàmens que han realitzat.

-A l´altre també hi ha diferents mobles 
dedicats al conjunt de material escolar que
 l´escola proporciona al alumnes 
(cartolines, rotuladors, llàpiços…).

Com podeu veure l´organització i distribució de l´aula és tradicional. El posicionament de les taules dels alumnes potencien un treball individual, dificultant l´agrupament del alumnes per treballar en equip; així com la ubicació de la taula del professor davant del alumnes. En canvi l´organització de les estanteries deixant un espai perquè cada alumne pugui guardar els diferents materials i tenir un espai on es disposi del material comú, pens que són recursos necessaris que ajuden al funcionament d´una aula sobretot de primer cicle.